13a Entrada - Fins un altre Insectes Pal!

Avui és l'últim dia que tindrem els insectes pal amb nosaltres. Hem après molt al seu costat. Ens han ensenyat com funcionen per dins, el seu sistema respiratori, digestiu... En definitiva, hem aprés sobre el mon dels insectes i les seves característiques a partir dels insectes pal. 
Finalment, ara tenim els coneixements científics que es necessiten per portar un insecte pal a classe i les eines perquè els nens puguin treballar i investigar amb els insectes. 
Amb aquesta activitat podrem fer que els nostres alumnes aprenguin el valor de tenir que cuidar d'un ésser viu dins la classe i que s'ajudin entre ells per fer que l'insecte pal estigui en les millors condicions de vida. 

Ens acomiadem dels nostres insectes que se'ls emportarà en Pablo per veure'ls en les seves últimes etapes, i esperem que aquestes siguin tan educatives com ho han estat les altres.

Moltes gràcies!

12a entrada - Aparell circulatori.

L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, és l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl·lules com del transport de l'oxigen des de les estructures respiratòries fins a les cèl·lules. També és l'encarregat de transportar materials residuals que han de ser expulsats a l'exterior.

L'aparell circulatori d'un ésser viu pot ser de dos tipus ben diferenciats .

Tancat, quan el líquid circulatori sempre circula per l'interior de vasos. L'intercanvi dels materials transportats es fa per permeabilitat de les paretsd'aquests vasos (normalment a la zona de contacte amb les cèl·lules, les parets es fan extremadament primes). És el cas dels vertebrats i anèl·lids.

Obert, quan el líquid no sempre circula per vasos sinó que acaba desembocant encavitats o llacunes on el líquid circulatori queda parcialment aturat, i és precisament en aquestes llacunes on s'efectua l'intercanvi amb les cèl·lules. Després és recollit de nou per vasos per completar el circuit: ha de tornar cap al cor on tornarà a ser impulsat cap a les estructures respiratòries. És propi dels mol·luscs i artròpodes.

Quina tipologia estarà relacionada amb l'insecte pal ? 

Per tant l'aparell circulatori dels insectes pal serà de tipus obert, atès que el procès descrit anteriorment té completa relació amb el procès habitual d'un insecte, i en aquest cas, d'un insecte pal.  

També cal destacar que el líquid circulatori es la hemolinfa que omple la cavitat general del cos de l'insecte. El cos s'anomena homocele i està subdividit en tres espais : 

1. Una artèria anterior que es ramifica cap a la regió cefàlica.
2. Vasos laterals parells.
3. Un sinus que envolta els òrgans viscerals i per on es mou lliurement l'hemolinfa que surt de les artèries.

Quins passos té el procés ? 

El cor es situa en la posició dorsal en el abdomen dins del sen pericardíac; té una vàlvula en cada metàmer que delimita diversos comportaments o ventricles, cadascuna d’elles amb un parell d’orificis o ostíols pels quals penetra la hemolinfa quan el cor dilata. El cor es perllonga cap a endavant en l’artèria aorta per la hemolinfa a la regió cefàlica. Poden existir òrgans pulsatil•les accessoris en diferents parts del cos, que actuen com cors accessoris que asseguren l’arribada de la hemolinfa als punts més distants.

11a Observació - Aparells Digestiu i Excretor

Aquesta setmana ens vam preguntar com fan la digestó els insectes, llavors ens vam posar a investigar i vam descobrir que no tenen els mateixos aparells que nosaltres.

A partir d'això ens vam preguntar perquè passava això i vam arribar a la conclusió que havia de ser perquè els insectes no mengen el mateix que nosaltres i, per tant, necessiten un altre aparell per digerir allò que mengen.

Aparell Digestiu

L'aparell digestiu dels insectes funciona a partir d'un tub que connecta des de la boca fins l'anus. Aquest gran tub es divideix en tres grans parts: 

1. Glàndules Labials: La majoria dels insectes tenen un parell de glàndules a la part de sota del cap i aquestes s'extenen cap endavant comunicant-se amb la base del llavi o la hipofaringe. 
2. Estomodeu: Aquest connecta la boca per on entren els aliments amb el mesenteró, i es distribueix en una espècie de faringe, que es troba dins de la mateixa boca, l'esòfag, el qual te una forma similar a un tub prim que segueix a la faringe, un pap amb forma de bossa, que s'utilitza per guardar els aliments, i acaba amb els proventrícles  que només existeix en ocells invertebrats i insectes, i s'utilitza per guardar els aliments abans de que passin al mesenteró on seran digerits. 
3. Mesenteró: També nomenat intestí mig,  té forma de sac allargat i de vegades es subdivideix en dues o tres parts. Al mesenteró es segrega una fina membrana de quitina i proteína, nomenada membana peritròfica la qual impedeix que les cèl·lules entrin en contacte directe amb l'aliment, ajudant a fer la digestió. 
4. Proctodeu: És la part final de l'aparel digestiu i es distribueix des de la vàlvula pilòrica fins l'anus. El proctodeu està dividit en dues parts: L'intestí anterior i el recte que tenen la funció d'acabar de digerir els aliments i l'anus que s'encarrega d'expulsar-los. Finalment trobem els Tubs de Malpighi que tenen la funció d'expulsar els aliments.

Gràcies a la investigació hem descobert com funciona el seu aparell digestiu i hem descobert algunes particularitats de segons quines espècies. Per exemple, hi ha insectes com alguna papallona que, degut al seu curt termini de vida, perden l'aparell digestiu després de la metamorfosi. 

Aparell Excretor

A mesura que passen les setmanes, ens donem compte que a l'hora de netejar l'hàbitat dels nostres insectes ens trobem unes petites boles de color negre i ràpidament el Marc les identifica com a excrements. No tenim gaire clar com funciona l'aparell excretor dels insectes pal així que ens posem mans a la obra a cerca informació sobre això. Només excreten? O també orinen? Les preguntes comencen a sorgir...

Cal dir que els insectes són uricotèlics. Què vol dir això? Ens ho vam preguntar directament i vam veure que significa que excreten principalment àcid úric. En el nostre cas podem observar que no només excreten àcid úric sinó que també fan petits excrements de color negre, els quals hem d'anar netejant cada setmana.

L'aparell excretor dels insectes està format pels tubs de Malpighi. Són tubs que capten els productes residuals i desemboquen en la part final del tub digestiu, on són evacuats i eliminats junts amb els excrements. Són capaços de absorbir aigua i això fa que juguin un important paper en l'equilibri hídric. Hi pot haver entres 4 i cent tubs.

Aquesta seria una imatge més propera dels excrements

10a Observació - Insectes i no insectes

Després d'estudiar els insectes pal, se'ns presenta una qüestió vital al voltant del que desconeixem d'aquest món dels insectes pal:
-Què és un insecte, i que no ho és?

Molts de nosaltres no sabíem ben bé quins animals invertebrats eren insectes i quins en canvi no. Alguns de nosaltres no sabíem per exemple si l'aranya era un insecte o no, i hem pogut veure que no ho és.

Per aconseguir esbrinar qué fa que el que nosaltres considerem insecte sigui correcte o no ens documentem. El que descobrim és que els insectes són aquells éssers vius invertebrats que tenen 6 potes, antenes i alguns d'ells, ales. L'aranya, en té 8 de potes, per tant no és un insecte, sinó que és un aràcnid.

- El cargol té antenes, per tant és un insecte. INCORRECTE

El cargol pertany a la categoria de mol·luscs, ja que té un cos tou, amb una conquilla a sobre i respiren per pulmons o bé, desenvolupen una respiració cutània (l'O2 es dissol a les substàncies mucoses de la pell i passa a la sang). Els insectes, en aquest aspecte, la fan traquial.

Altres aràcnids són per exemple l'escorpí, la paparra o l'àcar. En el que respecta els insectes, clars exemples són les formigues, els grills, la mosca o l'arna.

           
 Escorpí (Aràcnid)                                       Arna (Insecte)

Una altra diferenciació clara entre els aràcnids i els insectes és que els insectes tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l'abdoment. Els aràcnids, per contra, només tenen cap i tronc, és a dir, dues parts en total.

A més, els insectes desenvolupen un procés de metamorfosi on creixen i duen a terme un canvi en la seva forma, que afecta també al seu mode de vida i a les seves funcions i mode de vida. Oposadament, els aràcnids no duen a terme cap procés de canvi a mesura que creixen, sinó que es mantenen iguals al llarg de tota la seva vida.

9a Observació - Metamorforsi

Per entrar en matèria, primer cal fer una petita introducció del que és la metamorfosi. Es tracta d'un procés mitjançant el qual els insectes i els amfibis passen per diferents estadis del seu desenvolupament fins arribar a l'etapa adulta. 

Com que es tracta d'un procés complex, vam decidir buscar informació sobre la metamorfosi i saber si hi ha diferents tipus de metamorfosi. La resposta és sí, hi han 2 tipus diferents de metamorfosi, la incompleta (simple o senzilla) hemimetabolisme i la completa (complexa) holometabolisme. 

La metamorfosi incompleta la duen a terme alguns insectes, anèl·lids, equinoderms, mol·luscs i crustacis. El tret característic d'aquest tipus de metamorfosi és que les nimfes (les fases immadures) s'assemblen físicament als individus adults, però sovint els hi falten les ales i no són madurs sexualment.


Per tal de fer més complet el nostre aprenentatge, hem decidit també investigar sobre l'altre tipus de metamorfosi, la completa, i podem dir que es tracta d'un procés que comença amb una larva molt diferent al individu adult, i que després de passar diverses mudes, arriba a l'estadi de pupa. Durant aquest estadi, no hi ha alimentació i en la major part dels casos, el individu es tanca en una mena de coberta protectora, que els serveix per transformar-se en l'insecte adult o imago. Aquest tipus de metamorfosi la duen a terme el 80% dels insectes i alguns crustacis.
Un exemple d'aquest tipus de metamorfosi és la que realitza un capgrós per arribar a ser granota.




Després de realitzar les nostres recerques, podem corroborar que els nostres insectes pal realitzen la metamorfosi incompleta.
                         
          Ninfa d'insecte pal                            Insecte pal adult (Trachyaretaon carmelae)

8a observació - Reproducció

A mesura que va passant el temps, ens adonem que no tenim femelles entre els nostres insectes. És cert que han de fer vàries mudes abans de poder reproduir-se, però ens van donar una sèrie de recomanacions per poder distingir les femelles dels mascles. Es veu que quan són joves és bastant difícil distingir-los, a menys que ens fixem en els últims segments de l'abdomen, però quan són adults, les femelles són molt més grans que els mascles. Arriben a fer 12 cm, mentre que els mascles fan 8 cm. Una altra diferencia es troba a les potes; les femelles tenen unes ornamentacions aplanades al segon parell de potes, mentre que els mascles no en tenen. A més a més, els mascles tenen els "genolls" més clars respecte a la resta del color de la pota.

Tots junts vam fer una observació dels nostres insectes i vam veure que els 4 que teníem, actualment dos perquè han mort els altres, eren mascles. Una pena perquè no es podrà observar el tema de la reproducció, però no és motiu com per no parlar-ne.

Com es reprodueixen els insectes pal? Tots ens vam posar mans a l'obra i vam cercar informació sobre aquest tema, per tal de poder estar preparats si es dóna el cas que puguem tenir una femella en el futur.

El mecanisme de reproducció més freqüent en els insectes pal és la reproducció sexual mitjançant la còpula entre mascle i femella, però també és comú la partenogènesis en cas de no tenir mascle. En algunes especies no es coneix ni el mascle per ara, encara que la reproducció sexual és la més probable en l'estat salvatge. Sempre és millor que hi hagi fecundació per part del mascle per tenir una major riquesa genètica.

Però que és la partenogènesi? La partenogènesis consisteix en què la femella pot pondre ous sola, sense la necessitat de tenir un mascle. Quin és l'inconvenient? Que els ous que posi seran femelles també.

Durant la còpula el mascle es situa al dors de la femella per fecundar-la. La duració de la còpula varia en funció de l'espècie. El fet que observem a un mascle sobre una femella no implica que estigui copulant, ja que en molts casos simplement estan així per 
evitar que altres mascles la fecundin. 

A mesura que comentem aquesta entrada, sorgeix una pregunta que ens interessa: hi ha altres animals que fan la partenogènesi? És una pregunta que ens produeix curiositat, ja que abans de tenir als nostres insectes i estudiar-los, aquest mètode de reproducció no era conegut per nosaltres, però ara volem anar més enllà i descobrir si és única en els fàsmids o hi ha d'altres que la fan.

Trobem que hi ha diverses espècies d'insectes que es poden reproduir per partenogènesi, com per exemple les abelles, les vespes, els pugons i algunes formigues, fins i tot en alguns peixos tropicals i en algunes espècies de rèptils i amfibis com el gecko.

També cal parlar sobre el tema de la posta d'ous, on en funció de la espècie es poden observar diferents estratègies. Llençar-los o deixar-los caure és possiblement el mecanisme més utilitzat per la majoria de fàsmids i consisteix en deixar caure els ous des d'on estigui la femella. Enterrar-los és un altre cas, on la femella enterra els ous per protegir-los durant la incubació. Enganxar-los o clavar-los és l'últim mètode que utilitzen, on ho faran normalment en alguna part de la planta on estiguin, ja sigui a una fulla o a un tronc. Vam trobar que es recomanable i important tenir molt de compte en desenganxar-los, ja que es trenquen amb facilitat.

7a Observació - Respiració

Fa 3 setmanes vam decidir que en Pablo s'emportés els insectes pal a casa seva. Van passar d'estar en un edifici a una casa de muntanya. Durant aquest canvi de lloc van morir dos insectes pal. 

La raó d'aquest esdeveniment creiem que va ser causat pel canvi d'entorn, quant a humitat i temperatura. No obstant, és només una possibilitat, ja que els altres han continuat vius i, per tant, podria tractar-se d'un altre fet. 

Després d'unes setmanes observant els insectes pal ens ha sorgit un dubte: Com respiren? 

Després d'un petit debat intern ens hem posat d'acord en què no respiren com els mamífers, és a dir, no respiren a través de pulmons. Tot i això, tenim clar que respiren intercanviant els mateixos gasos que nosaltres, l'oxigen pel diòxid de carboni. No obstant, no sabem a través de què ho fan. 

A partir d'aquest dubte inicial ens en vam fer d'altres: 

Tots els insectes respiren amb el mateix aparell? Com l'utilitzen? 

Després de realitzar una recerca hem descobert que utilitzen un aparell nomenat sistema traqueal. 

Hem descobert que el sistema traqueal consta de tres parts: Els estigmes, les tràquees i les traquèoles. 

•  Estigmes, també coneguts com a espiracles són uns forats que es troben situats als diferents segments del cos de l'insecte. 
• Les tràquees són una espècie de tubs interns pels quals l'aire entra i es distribueix pel cos de l'insecte. Aquests tubs estan revestits de cutícula i presenten uns anells en espiral anomenats ctenidis que les reforcen i eviten que es col·lapsin. 
• Les traquèoles són la ramificació de les tràquees que cada vegada es fan més petites donant lloc a les traquèoles. Aquestes penetren dins la cèl·lula i actuen com a punts d'intercanvi d'aigua, oxigen i diòxid de carboni. 

Els insectes tenen dos maneres d'utilitzar el seu aparell respiratori: 

• Passiva: L'insecte absorbeix oxigen involuntàriament, és a dir, sense un control "manual".
• Activa: Alguns insectes són capaços de controlar el seu aparell respiratori i regulen el seu flux a través del seu cos. 

A més, hem descobert que els insectes aquàtics utilitzen aquest mateix sistema però amb la singularitat d'utilitzar una espècie de brànquies similar a la que utilitzen els peixos. Aquest aparell es denomina traqueobrànquia. 

 A més de descobrir que tots els éssers vius del nostre planeta quan respiren fan el mateix canvi de gasos, hem descobert que no tots els éssers vius respiren de la mateixa manera, que hi ha éssers vius que utilitzen un aparell o un altre i que aquest està definit segons l'entorn en què viu. Això és demostra veient, per exemple, que els peixos tenen les brànquies, és a dir, tenen un aparell respiratori adaptat al medi on viuen. 

4a Observació - Entorn

Un apartat bàsic i del qual han sorgit interrogants i opinions diverses és el factor de l'espai i l'entorn on viuen.

El nostre objectiu principal era recrear de la manera més real possible l'entorn salvatge on viuen els insectes pal.

El primer que vam fer va ser comprar una terra especial per a terraris amb rèptils i insectes. En Pablo va trobar una tenda especialitzada al seu poble i la va anar a buscar. També li van proporcionar informació sobre l'alimentació d'aquests insectes i sobre com mantenir net i cuidat el terrari: canviar la terra cada dues setmanes, proporcionar fulles fresques cada dia, humitejar les fulles, els troncs i el sòl cada dia.

Quan ja teniem tot preparat, vam procedir a muntar el terrari. En Jaume va abocar la terra fins arribar a una alçada de dos dits sobre el fons del terrari. Vam afegir una bona quantitat de petits troncs i branques d'arbre per a que els insectes es poguessin mimetitzar. Després, vam col·locar fulles fresques del jardí d'en Pablo i un petit recipient amb aigua per conservar verdes les fulles i branques.

Per acabar vam afegir un arc, una caseta de ceràmica com a elements decoratius i una reixa al sostre per tal què els insectes s'hi enfilessin i com a protecció.

Després d'una setmana i mitja, gràcies a una recomanació d'un antic professor de ciències d'en Pablo, vam pensar que potser la causa de la mort dels tres insectes havia estat la disposició del terrari (hi havia massa terra). També se'ns va comentar que no calia afegir tanta terra, ja que es feia molt difícil trobar els insectes i en el cas que posessin ous seria del tot impossible trobar-los.

Vam remodelar el nostre terrari, començant per treure la majoria de terra que havíem posat, i deixant només una petita part del que hi havia. També vam canviar el recipient d'aigua per un més petit i més pla. Com per una banda, vam treure terra, per l'altra vam afegir fulles i branques, per tal d'arribar a la semblança d'un bosc.

Ja remodelat el terrari ens vam proposar la següent pregunta: Realment l'estructura del terrari ha influït en la tràgica mort de 3 dels nostres insectes pal?

Alguns de nosaltres pensen que la mort dels insectes pal ha estat deguda a la disposició del terrari mentre que els altres pensen que ha estat deguda a un altre factor. A mesura que vagin passant els dies, podrem veure qui s'apropava més a la realitat.

5a Observació - Vitalitat de l'insecte

Ens sembla interessant tractar el tema de la vitalitat. Tot ésser viu es sent actiu, i desenvolupa unes funcions bàsiques i essencials per a poder viure.

En aquest cas, els primers insectes pal que se'ns van morir, com hem explicat en anteriors entrades, ens vam adonar que els mancava aquesta vitalitat per a seguir creixent.

Les primeres preguntes que ens vàrem fer van ser sobre si l'alimentació i la hidratació de l'insecte pal havia estat l'adequada.

Vam buscar informació a internet i vam seguir al peu de la lletra les instruccions que ens aconsellava sobre el menjar i la hidratació. Un cop morts els tres primers insectes pal, en Pablo va proposar fer una detecció més acurada de per què havien mort aquells éssers vius. 

Una de les causes principals podria haver estat una mala renovació tan de l'aigua com de les fulles, les quals alimentaven als insectes. A internet vam llegir que s'alimentaven de fulles fresques, i d'aquestes en vàrem posar. 

Posteriorment ens adonarem que només s'alimentaven d'unes plantes en concret, atès que algunes estaven més desgastades que d'altres.
En Marc va dir : I si provem de posar només les que estan més desgastades ? Quina espècie són ? 

En Jaume i l'Àlex van dir a la vegada: Heura! 
En David va afirmar: L'hem agafat de l'entrada de la Universitat! 

Ara ja sabíem quin aliment necessitaven els nostres éssers vius. Només faltava saber si la no renovació de l'aigua en una setmana havia estat un motiu de pes en la mort dels tres insectes pal.

La hidratació, és essencial per a qualsevol ésser viu, per tant, els nostres insectes també en necessiten. Observant altres éssers vius dels nostres companys de la universitat, ens vam adonar que un grup emprava un spray amb aigua per ruixar d'aigua el menjar dels seus cargols. 

Aquesta proposta ens va semblar força encertada, i vam començar a aplicar-la per tota la superfície del nostre terrari, ja que els nostres insectes pals es mouen per tot el terrari amb molta més facilitat que els cargols, i per aquest motiu era necessari ruixar tot el seu entorn. 

Per fer-ho, era essencial treure els insectes pal del seu hàbitat natural i deixar-los en un recipient, per així poder dur a terme el procediment. 

Com hem deixat clar anteriorment, l'insecte pal necessita fulles fresques. Mentre fèiem aquest monòton procediment, en David va preguntar: I això, cada quants dies ho haurem de realitzar? Vam acordar entre tots que de tres a quatre cops per setmana aleatòriament ens aniríem ocupant entre tots d'aquest procediment, explicat anteriorment.

2a Observació - La mort de tres insectes

Han passat uns dies d'ençà que vam començar aquest projecte i ja comencem a trobar temes d'estudi i eines que podem aprofitar per treballar amb els nostres nens. 

Se'ns han mort dos dels tres insectes pal que teníem i que vam anar a buscar al CESIRE (l'antic CDEC) . Els dos que han mort eren el més gran (3,7 cm de llargada) i el mitjà (1,3 cm); l'únic que ha sobreviscut és aquell que acaba de néixer.

A partir d'aquests esdeveniments ens vam preocupar, vam pensar que alguna cosa no havíem fet bé, i la nostra tasca era detectar quin havia estat el problema i trobar una solució. Així doncs, ens vam reunir urgentment. Gràcies a aquest fet, ens vam adonar que alguns aspectes del nostre terrari no complien els requisits per afavorir la supervivència dels nostres insectes pal.

A partir d'una tragèdia, com és la mort, van sorgir diferents qüestions a la llum: 

-Per què alguns insectes pal no han sobreviscut?

-Què significa la mort? (funcions vitals, descomposició...)

-El nostre terrari complia els requisits necessaris?

Posteriorment, vam observar el nostre terrari, i ens vam fixar en què un dels nostres insectes pal havia mort ofegat al nostre recipient de l'aigua. Aquest fet va fer qüestionar-nos si el nostre envàs tenia la mida i la forma adients. 

Vam veure que al laboratori hi havia un instrument similar a un platet, de vidre, i que feia més difícil que l'insecte pal caigués a dins sense poder sortir després, degut a la seva forma ondulada.

Tot i que havíem solucionat un problema, els vincles que havíem establert amb els insectes que teníem al nostre càrrec van fer que ens sentíssim preocupats i tristos. Cada membre del grup ho va interioritzar d'una manera diferent, atès que algunes persones no havien tingut mai cap mascota.

En Jaume va dir: 

- Estic destrossat, no m'ho esperava nois. Quin fracàs! 

L'Àlex, acostumat a cuidar diàriament als seus gats, va afegir:

- No ha estat culpa nostra Jaume. Nosaltres no sabíem com havíem de cuidar aquests insectes.

En Marc va comentar:

- Vam cercar unes pautes a internet de com cuidar els insectes pal, però com realment s'aprèn és a través del dia a dia, i de l'experimentació.

Pablo:

- Ja ho tinc! Aprendrem de l'error i parlaré amb un amic meu que té insectes pal a casa seva, i potser ens en pot deixar algun.

I en David va afirmar:

- Molt bona idea, Pablo! Això estaria genial!

3a Observació - La muda dels insectes pal

Van passant els dies, i sobte, durant un moment d'observació dels nostres insectes, ens fixem en una cosa petita i blanca. Amb molt de compte, creient que és un dels nostres insectes, l'agafem pensant en que ja ha tornat a morir un altre, però quan l'acostem i ens fixem bé, ens adonem que és una petita muda, la primera de totes!

Gràcies a això, ens pica la curiositat sobre aquest tema i ens proposem la següent pregunta: Per què fan la muda els insectes pal?

Cerquem informació sobre aquest tema i trobem que els insectes pal i els fàsmids en general (família que avarca els insectes pal, els insectes fulla, i molts més) muden molt sovint. El primer estadi de creixement s'anomena L1 i va des de que neixen fins que realitzen la primera muda. Des d'aquest moment fins que realitzen la segona, es considera L2 i així successivament fins que es realitza la última muda, on finalment es fan adults. Per norma general realitzen 6 o 7 mudes, fent les femelles una més que els mascles, per tant, els mascles es fan adults abans. Aquesta és una estratègia que en estat salvatge els ajuda a evitar problemes genètics deguts a la endogàmia.

De sobte en Marc comenta que hi ha més animals que muden la pell o l'exosquelet i tots anem dient el primer que se'ns ocurreix. En Jaume diu les serps, el David diu els camaleons, l'Àlex diu les salamandres, el Pablo diu que les tortugues muden escames (cosa molt curiosa) i finalment el Marc diu els crancs.

Ja per tancar el tema, cerquem informació sobre una cosa que ens ha vingut al cap i que ens sonava: que alguns ocells també mudaven, en aquest cas, les plomes i trobem que les aus que deriven de rèptils dinosaures, tenen un tipus especial de plomes. La muda pot implicar una variació estacional entre els plomatges i les plomes velles es desprenen poc a poc, de manera que l'au no queda despullada.

Tota aquesta informació ens ha ajudat a entendre més el procés de la muda dels nostres insectes pal, descobrir l'apartat dels estadis de les mudes, i conèixer altres animals que muden la pell, l'exosquelet i les plomes.

6a observació - Per què s'amaga un insecte pal?

Continuem visualitzant els nostres insectes pal, i ens adonem que no els aconseguim trobar al nostre terrari. Ens preocupem, ens preguntem on són, i ens posem a buscar-los. 

En David els troba, i ens fa un crit perquè anem ràpidament a veure si encara són vius. En Jaume, recomana que amb una branca comprovem si tenen vida o no. 

Entre tots, intentem fer-ho de la manera menys agressiva possible, i quan ens apropem amb la branca a cada insecte, ens adonem que comencen a moure les seves potes. Són vius.

Gràcies a aquest esdeveniment, ens interessem pel fet de la facilitat que tenen per amagar-se, i ens fem una pregunta: Per què s'amaga un insecte pal?

A través de la recerca a Internet, trobem que el camuflament de l'insecte pal és la seva arma de protecció, i gràcies a aquest fet, es pot confondre amb el seu entorn i passar desapercebut pels seus depredadors.

Adjuntem la web on hem cercat la informació: Insecte pal

Per poder entendre per què un insecte es pot camuflar, ens endinsem en un món d'exploració sobre diferents espècies que es poden confondre amb l'entorn, i possiblement, no adonar-nos de la seva presència.

Trobem una web molt interessant on podem trobar altres animals que s'amaguen gràcies a les seves característiques: Animals que es camuflen.

Això ens ajuda a comprendre el procés de camuflatge i a entendre que l'insecte pal no és l'únic ésser viu que utilitza aquest recurs.

Presentació dels insectes pal

Ja tenim els nostres insectes pal!

Fa uns dies vam anar al CESIRE (Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa) de Barcelona, on vam demanar si podíem demanar en prèstec un parell de insectes pal. 

Sense cap mena de problema ens van donar tres. Un petitó, acabat de nèixer, un mitjà i un gran.

Només arribar a la universitat ens entusiasmem per l'esperada arribada dels nostres nous companys de classe amb qui compartirem noves experiències pedagògiques. 

El primer que observem és que tenen diferents mesures i podem anar comparant els diferents insectes que tenim.

A partir d'aquesta incògnita iniciem un debat sobre com és que tenen diferent mesura. Alguns nens argumenten que és perquè el més gran és més vell i per això és més gran, pel mateix motiu que argumenten que el petit és el més jove.

Aleshores, per estar segur comencem a investigar. 

Primer de tot fem una recerca a la biblioteca municipal per trobar el nostre insecte pal, i descobrim que n'hi ha de diferents espècies, uns amb forma de fulla, d'altres amb forma d'escorça d'arbre. 

Després de comparar amb diferents tipus d'insectes pal descobrim que els nostres insectes pal són de la espècie Ctenomorpha chronus. 

Llavors ens preguntem com és que té un nom tan estrany, però hem decidit deixar aquesta incògnita per a més endavant. 

Durant el procés ens adonem que el mitjà i el gran es mouen molt poc, o gairebé res. Reflexionem al respecte i creiem que és perquè es fan els morts per protegir-se dels depredadors o de possibles perills. No obstant, decidim observar-los un parell de dies per veure si es mouen abans de donar per cert res. 

Finalment, després de la nostra recerca, descobrim que les nostres premises eren correctes. Els insectes pal que tenim creixen amb al temps i l'alimentació correcte. I també que hi ha moltes espècies diferents d'insectes pal, cosa que ni ens havíem plantejat.

1a observació - Terreny inicial

Iniciem aquesta experiència creant un espai el màxim de real possible, agafem un terrari i intentem que sigui un entorn força semblant al que està acostumat a viure aquell insecte pal.

Per crear el terrari el primer que fem és preguntar-nos què és un terrari i de quin material està format i fem un dibuix del terrari en un full i ens l'imaginem d'una manera determinada. Aquesta pluja d'idees en grup ens ajudarà a buscar el terrari adequat per a l'insecte.

Posteriorment, ens preguntem en quin hàbitat viu un insecte pal i com no es un ésser viu gaire conegut, busquem informació a internet i la llegim en veu alta. Preguntem quina opinió tenen els companys sobre aquest insecte i si hi ha algun dubte, completem la resposta buscant informació a una web relacionada. 

És a dir, partim d'uns coneixements inicials preguntant-nos sobre quin coneixement tenim de terraris i animals, realitzem un brainstorming ( pluja d'idees ) i ens acabem d'informar utilitzant les NTAE ( Noves tecnologies aplicades a l'escola ) . 

Així doncs, comencem a construir el nou habitacle de l'ésser viu. Tal i com ens hem informat anteriorment l'espai està format per : 

- Un terrari.

- Terra adequada per a l'insecte. 

- Tronquets.

- Fulles fresques d'esbarzers.

- Dos recipients petits d'aigua. 

- Un tirador d'aigua per mullar les fulles. 

A més a més, vam decidir acabar-ho de decorar amb una caseta i una porta d'un castell per donar la benvinguda als insectes pal. 
És important fomentar entre el grup l'acollida de nous membres, per crear un ambient afavoridor per als nouvinguts.

Posteriorment, un cop tenim el terreny inicial preparat, ens adonem que aquell espai corre perill, atès que l'insecte es pot escapar amb facilitat i no té per on penjar-se. L'Àlex proposa posar una malla d'alumini amb les reixes molt petites perquè l'ésser viu pugui respirar i fer les seves funcions vitals. Aprofitem aquest moment per informar-nos a internet com respira un ésser viu, i fem especial èmfasi en la respiració d'insecte pal. En Marc posa com a clar exemple com respira la seva mascota i quines funcions vitals fa. 

Així doncs, hem començat imaginant un terrari inicial i hem acabat la reunió de grup analitzant detingudament l'aparell respiratori dels éssers vius.

A continuació i per acabar aquesta entrada adjuntem les imatges del procés de l'espai on viurà l'insecte pal.

Decoració inicial

Ens adonem que fa falta un element perquè l'insecte pal no corri perill

Ja tenim l'espai preparat 

Informació digital que hem trobat sobre la respiració dels insectes: 

   

Introducció

Som en Marc Cánovas, l'Àlex Costa, en Pablo Cuevas, en Jaume Gené i el David Verdugo, i estem cursant el mòdul 2 de l'Ensenyament i Aprenentatge de les Ciències Experimentals i Ciències Socials i concretament ens endinsarem en la didàctica de les Ciències Experimentals. 

La nostra tutora és la Pia Marquilles i vam decidir conjuntament amb ella analitzar detingudament l'insecte pal i el seu entorn. L'insecte pal és el punt de partida per entendre diferents situacions que es donen en ésser viu, així com: 

- L'entorn, el seu hàbitat. 
- Què en podem aprendre concretament dels insectes? 
- Quines són les seves qualitats específiques: Reproducció, alimentació, cicle vital de l'insecte...

Per tant, la nostra observació diària ha de respondre a les preguntes que ens anirem plantejant com a grup i que farem arribar a tots aquells que estiguin interessats en anar seguint el nostre blog.

Esperem que el blog us sigui d'utilitat a les aules.