Han passat uns dies d'ençà que vam començar aquest projecte i ja comencem a trobar temes d'estudi i eines que podem aprofitar per treballar amb els nostres nens.
Se'ns han mort dos dels tres insectes pal que teníem i que vam anar a buscar al CESIRE (l'antic CDEC) . Els dos que han mort eren el més gran (3,7 cm de llargada) i el mitjà (1,3 cm); l'únic que ha sobreviscut és aquell que acaba de néixer.
A partir d'aquests esdeveniments ens vam preocupar, vam pensar que alguna cosa no havíem fet bé, i la nostra tasca era detectar quin havia estat el problema i trobar una solució. Així doncs, ens vam reunir urgentment. Gràcies a aquest fet, ens vam adonar que alguns aspectes del nostre terrari no complien els requisits per afavorir la supervivència dels nostres insectes pal.
A partir d'una tragèdia, com és la mort, van sorgir diferents qüestions a la llum:
-Per què alguns insectes pal no han sobreviscut?
-Què significa la mort? (funcions vitals, descomposició...)
-El nostre terrari complia els requisits necessaris?
Posteriorment, vam observar el nostre terrari, i ens vam fixar en què un dels nostres insectes pal havia mort ofegat al nostre recipient de l'aigua. Aquest fet va fer qüestionar-nos si el nostre envàs tenia la mida i la forma adients.
Vam veure que al laboratori hi havia un instrument similar a un platet, de vidre, i que feia més difícil que l'insecte pal caigués a dins sense poder sortir després, degut a la seva forma ondulada.
Tot i que havíem solucionat un problema, els vincles que havíem establert amb els insectes que teníem al nostre càrrec van fer que ens sentíssim preocupats i tristos. Cada membre del grup ho va interioritzar d'una manera diferent, atès que algunes persones no havien tingut mai cap mascota.
En Jaume va dir:
- Estic destrossat, no m'ho esperava nois. Quin fracàs!
L'Àlex, acostumat a cuidar diàriament als seus gats, va afegir:
- No ha estat culpa nostra Jaume. Nosaltres no sabíem com havíem de cuidar aquests insectes.
En Marc va comentar:
- Vam cercar unes pautes a internet de com cuidar els insectes pal, però com realment s'aprèn és a través del dia a dia, i de l'experimentació.
Pablo:
- Ja ho tinc! Aprendrem de l'error i parlaré amb un amic meu que té insectes pal a casa seva, i potser ens en pot deixar algun.
I en David va afirmar:
- Molt bona idea, Pablo! Això estaria genial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada