8a observació - Reproducció

A mesura que va passant el temps, ens adonem que no tenim femelles entre els nostres insectes. És cert que han de fer vàries mudes abans de poder reproduir-se, però ens van donar una sèrie de recomanacions per poder distingir les femelles dels mascles. Es veu que quan són joves és bastant difícil distingir-los, a menys que ens fixem en els últims segments de l'abdomen, però quan són adults, les femelles són molt més grans que els mascles. Arriben a fer 12 cm, mentre que els mascles fan 8 cm. Una altra diferencia es troba a les potes; les femelles tenen unes ornamentacions aplanades al segon parell de potes, mentre que els mascles no en tenen. A més a més, els mascles tenen els "genolls" més clars respecte a la resta del color de la pota.

Tots junts vam fer una observació dels nostres insectes i vam veure que els 4 que teníem, actualment dos perquè han mort els altres, eren mascles. Una pena perquè no es podrà observar el tema de la reproducció, però no és motiu com per no parlar-ne.

Com es reprodueixen els insectes pal? Tots ens vam posar mans a l'obra i vam cercar informació sobre aquest tema, per tal de poder estar preparats si es dóna el cas que puguem tenir una femella en el futur.

El mecanisme de reproducció més freqüent en els insectes pal és la reproducció sexual mitjançant la còpula entre mascle i femella, però també és comú la partenogènesis en cas de no tenir mascle. En algunes especies no es coneix ni el mascle per ara, encara que la reproducció sexual és la més probable en l'estat salvatge. Sempre és millor que hi hagi fecundació per part del mascle per tenir una major riquesa genètica.

Però que és la partenogènesi? La partenogènesis consisteix en què la femella pot pondre ous sola, sense la necessitat de tenir un mascle. Quin és l'inconvenient? Que els ous que posi seran femelles també.

Durant la còpula el mascle es situa al dors de la femella per fecundar-la. La duració de la còpula varia en funció de l'espècie. El fet que observem a un mascle sobre una femella no implica que estigui copulant, ja que en molts casos simplement estan així per 
evitar que altres mascles la fecundin. 

A mesura que comentem aquesta entrada, sorgeix una pregunta que ens interessa: hi ha altres animals que fan la partenogènesi? És una pregunta que ens produeix curiositat, ja que abans de tenir als nostres insectes i estudiar-los, aquest mètode de reproducció no era conegut per nosaltres, però ara volem anar més enllà i descobrir si és única en els fàsmids o hi ha d'altres que la fan.

Trobem que hi ha diverses espècies d'insectes que es poden reproduir per partenogènesi, com per exemple les abelles, les vespes, els pugons i algunes formigues, fins i tot en alguns peixos tropicals i en algunes espècies de rèptils i amfibis com el gecko.

També cal parlar sobre el tema de la posta d'ous, on en funció de la espècie es poden observar diferents estratègies. Llençar-los o deixar-los caure és possiblement el mecanisme més utilitzat per la majoria de fàsmids i consisteix en deixar caure els ous des d'on estigui la femella. Enterrar-los és un altre cas, on la femella enterra els ous per protegir-los durant la incubació. Enganxar-los o clavar-los és l'últim mètode que utilitzen, on ho faran normalment en alguna part de la planta on estiguin, ja sigui a una fulla o a un tronc. Vam trobar que es recomanable i important tenir molt de compte en desenganxar-los, ja que es trenquen amb facilitat.