4a Observació - Entorn

Un apartat bàsic i del qual han sorgit interrogants i opinions diverses és el factor de l'espai i l'entorn on viuen.

El nostre objectiu principal era recrear de la manera més real possible l'entorn salvatge on viuen els insectes pal.

El primer que vam fer va ser comprar una terra especial per a terraris amb rèptils i insectes. En Pablo va trobar una tenda especialitzada al seu poble i la va anar a buscar. També li van proporcionar informació sobre l'alimentació d'aquests insectes i sobre com mantenir net i cuidat el terrari: canviar la terra cada dues setmanes, proporcionar fulles fresques cada dia, humitejar les fulles, els troncs i el sòl cada dia.

Quan ja teniem tot preparat, vam procedir a muntar el terrari. En Jaume va abocar la terra fins arribar a una alçada de dos dits sobre el fons del terrari. Vam afegir una bona quantitat de petits troncs i branques d'arbre per a que els insectes es poguessin mimetitzar. Després, vam col·locar fulles fresques del jardí d'en Pablo i un petit recipient amb aigua per conservar verdes les fulles i branques.

Per acabar vam afegir un arc, una caseta de ceràmica com a elements decoratius i una reixa al sostre per tal què els insectes s'hi enfilessin i com a protecció.

Després d'una setmana i mitja, gràcies a una recomanació d'un antic professor de ciències d'en Pablo, vam pensar que potser la causa de la mort dels tres insectes havia estat la disposició del terrari (hi havia massa terra). També se'ns va comentar que no calia afegir tanta terra, ja que es feia molt difícil trobar els insectes i en el cas que posessin ous seria del tot impossible trobar-los.

Vam remodelar el nostre terrari, començant per treure la majoria de terra que havíem posat, i deixant només una petita part del que hi havia. També vam canviar el recipient d'aigua per un més petit i més pla. Com per una banda, vam treure terra, per l'altra vam afegir fulles i branques, per tal d'arribar a la semblança d'un bosc.

Ja remodelat el terrari ens vam proposar la següent pregunta: Realment l'estructura del terrari ha influït en la tràgica mort de 3 dels nostres insectes pal?

Alguns de nosaltres pensen que la mort dels insectes pal ha estat deguda a la disposició del terrari mentre que els altres pensen que ha estat deguda a un altre factor. A mesura que vagin passant els dies, podrem veure qui s'apropava més a la realitat.

5a Observació - Vitalitat de l'insecte

Ens sembla interessant tractar el tema de la vitalitat. Tot ésser viu es sent actiu, i desenvolupa unes funcions bàsiques i essencials per a poder viure.

En aquest cas, els primers insectes pal que se'ns van morir, com hem explicat en anteriors entrades, ens vam adonar que els mancava aquesta vitalitat per a seguir creixent.

Les primeres preguntes que ens vàrem fer van ser sobre si l'alimentació i la hidratació de l'insecte pal havia estat l'adequada.

Vam buscar informació a internet i vam seguir al peu de la lletra les instruccions que ens aconsellava sobre el menjar i la hidratació. Un cop morts els tres primers insectes pal, en Pablo va proposar fer una detecció més acurada de per què havien mort aquells éssers vius. 

Una de les causes principals podria haver estat una mala renovació tan de l'aigua com de les fulles, les quals alimentaven als insectes. A internet vam llegir que s'alimentaven de fulles fresques, i d'aquestes en vàrem posar. 

Posteriorment ens adonarem que només s'alimentaven d'unes plantes en concret, atès que algunes estaven més desgastades que d'altres.
En Marc va dir : I si provem de posar només les que estan més desgastades ? Quina espècie són ? 

En Jaume i l'Àlex van dir a la vegada: Heura! 
En David va afirmar: L'hem agafat de l'entrada de la Universitat! 

Ara ja sabíem quin aliment necessitaven els nostres éssers vius. Només faltava saber si la no renovació de l'aigua en una setmana havia estat un motiu de pes en la mort dels tres insectes pal.

La hidratació, és essencial per a qualsevol ésser viu, per tant, els nostres insectes també en necessiten. Observant altres éssers vius dels nostres companys de la universitat, ens vam adonar que un grup emprava un spray amb aigua per ruixar d'aigua el menjar dels seus cargols. 

Aquesta proposta ens va semblar força encertada, i vam començar a aplicar-la per tota la superfície del nostre terrari, ja que els nostres insectes pals es mouen per tot el terrari amb molta més facilitat que els cargols, i per aquest motiu era necessari ruixar tot el seu entorn. 

Per fer-ho, era essencial treure els insectes pal del seu hàbitat natural i deixar-los en un recipient, per així poder dur a terme el procediment. 

Com hem deixat clar anteriorment, l'insecte pal necessita fulles fresques. Mentre fèiem aquest monòton procediment, en David va preguntar: I això, cada quants dies ho haurem de realitzar? Vam acordar entre tots que de tres a quatre cops per setmana aleatòriament ens aniríem ocupant entre tots d'aquest procediment, explicat anteriorment.

2a Observació - La mort de tres insectes

Han passat uns dies d'ençà que vam començar aquest projecte i ja comencem a trobar temes d'estudi i eines que podem aprofitar per treballar amb els nostres nens. 

Se'ns han mort dos dels tres insectes pal que teníem i que vam anar a buscar al CESIRE (l'antic CDEC) . Els dos que han mort eren el més gran (3,7 cm de llargada) i el mitjà (1,3 cm); l'únic que ha sobreviscut és aquell que acaba de néixer.

A partir d'aquests esdeveniments ens vam preocupar, vam pensar que alguna cosa no havíem fet bé, i la nostra tasca era detectar quin havia estat el problema i trobar una solució. Així doncs, ens vam reunir urgentment. Gràcies a aquest fet, ens vam adonar que alguns aspectes del nostre terrari no complien els requisits per afavorir la supervivència dels nostres insectes pal.

A partir d'una tragèdia, com és la mort, van sorgir diferents qüestions a la llum: 

-Per què alguns insectes pal no han sobreviscut?

-Què significa la mort? (funcions vitals, descomposició...)

-El nostre terrari complia els requisits necessaris?

Posteriorment, vam observar el nostre terrari, i ens vam fixar en què un dels nostres insectes pal havia mort ofegat al nostre recipient de l'aigua. Aquest fet va fer qüestionar-nos si el nostre envàs tenia la mida i la forma adients. 

Vam veure que al laboratori hi havia un instrument similar a un platet, de vidre, i que feia més difícil que l'insecte pal caigués a dins sense poder sortir després, degut a la seva forma ondulada.

Tot i que havíem solucionat un problema, els vincles que havíem establert amb els insectes que teníem al nostre càrrec van fer que ens sentíssim preocupats i tristos. Cada membre del grup ho va interioritzar d'una manera diferent, atès que algunes persones no havien tingut mai cap mascota.

En Jaume va dir: 

- Estic destrossat, no m'ho esperava nois. Quin fracàs! 

L'Àlex, acostumat a cuidar diàriament als seus gats, va afegir:

- No ha estat culpa nostra Jaume. Nosaltres no sabíem com havíem de cuidar aquests insectes.

En Marc va comentar:

- Vam cercar unes pautes a internet de com cuidar els insectes pal, però com realment s'aprèn és a través del dia a dia, i de l'experimentació.

Pablo:

- Ja ho tinc! Aprendrem de l'error i parlaré amb un amic meu que té insectes pal a casa seva, i potser ens en pot deixar algun.

I en David va afirmar:

- Molt bona idea, Pablo! Això estaria genial!

3a Observació - La muda dels insectes pal

Van passant els dies, i sobte, durant un moment d'observació dels nostres insectes, ens fixem en una cosa petita i blanca. Amb molt de compte, creient que és un dels nostres insectes, l'agafem pensant en que ja ha tornat a morir un altre, però quan l'acostem i ens fixem bé, ens adonem que és una petita muda, la primera de totes!

Gràcies a això, ens pica la curiositat sobre aquest tema i ens proposem la següent pregunta: Per què fan la muda els insectes pal?

Cerquem informació sobre aquest tema i trobem que els insectes pal i els fàsmids en general (família que avarca els insectes pal, els insectes fulla, i molts més) muden molt sovint. El primer estadi de creixement s'anomena L1 i va des de que neixen fins que realitzen la primera muda. Des d'aquest moment fins que realitzen la segona, es considera L2 i així successivament fins que es realitza la última muda, on finalment es fan adults. Per norma general realitzen 6 o 7 mudes, fent les femelles una més que els mascles, per tant, els mascles es fan adults abans. Aquesta és una estratègia que en estat salvatge els ajuda a evitar problemes genètics deguts a la endogàmia.

De sobte en Marc comenta que hi ha més animals que muden la pell o l'exosquelet i tots anem dient el primer que se'ns ocurreix. En Jaume diu les serps, el David diu els camaleons, l'Àlex diu les salamandres, el Pablo diu que les tortugues muden escames (cosa molt curiosa) i finalment el Marc diu els crancs.

Ja per tancar el tema, cerquem informació sobre una cosa que ens ha vingut al cap i que ens sonava: que alguns ocells també mudaven, en aquest cas, les plomes i trobem que les aus que deriven de rèptils dinosaures, tenen un tipus especial de plomes. La muda pot implicar una variació estacional entre els plomatges i les plomes velles es desprenen poc a poc, de manera que l'au no queda despullada.

Tota aquesta informació ens ha ajudat a entendre més el procés de la muda dels nostres insectes pal, descobrir l'apartat dels estadis de les mudes, i conèixer altres animals que muden la pell, l'exosquelet i les plomes.