13a Entrada - Fins un altre Insectes Pal!

Avui és l'últim dia que tindrem els insectes pal amb nosaltres. Hem après molt al seu costat. Ens han ensenyat com funcionen per dins, el seu sistema respiratori, digestiu... En definitiva, hem aprés sobre el mon dels insectes i les seves característiques a partir dels insectes pal. 
Finalment, ara tenim els coneixements científics que es necessiten per portar un insecte pal a classe i les eines perquè els nens puguin treballar i investigar amb els insectes. 
Amb aquesta activitat podrem fer que els nostres alumnes aprenguin el valor de tenir que cuidar d'un ésser viu dins la classe i que s'ajudin entre ells per fer que l'insecte pal estigui en les millors condicions de vida. 

Ens acomiadem dels nostres insectes que se'ls emportarà en Pablo per veure'ls en les seves últimes etapes, i esperem que aquestes siguin tan educatives com ho han estat les altres.

Moltes gràcies!

12a entrada - Aparell circulatori.

L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, és l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl·lules com del transport de l'oxigen des de les estructures respiratòries fins a les cèl·lules. També és l'encarregat de transportar materials residuals que han de ser expulsats a l'exterior.

L'aparell circulatori d'un ésser viu pot ser de dos tipus ben diferenciats .

Tancat, quan el líquid circulatori sempre circula per l'interior de vasos. L'intercanvi dels materials transportats es fa per permeabilitat de les paretsd'aquests vasos (normalment a la zona de contacte amb les cèl·lules, les parets es fan extremadament primes). És el cas dels vertebrats i anèl·lids.

Obert, quan el líquid no sempre circula per vasos sinó que acaba desembocant encavitats o llacunes on el líquid circulatori queda parcialment aturat, i és precisament en aquestes llacunes on s'efectua l'intercanvi amb les cèl·lules. Després és recollit de nou per vasos per completar el circuit: ha de tornar cap al cor on tornarà a ser impulsat cap a les estructures respiratòries. És propi dels mol·luscs i artròpodes.

Quina tipologia estarà relacionada amb l'insecte pal ? 

Per tant l'aparell circulatori dels insectes pal serà de tipus obert, atès que el procès descrit anteriorment té completa relació amb el procès habitual d'un insecte, i en aquest cas, d'un insecte pal.  

També cal destacar que el líquid circulatori es la hemolinfa que omple la cavitat general del cos de l'insecte. El cos s'anomena homocele i està subdividit en tres espais : 

1. Una artèria anterior que es ramifica cap a la regió cefàlica.
2. Vasos laterals parells.
3. Un sinus que envolta els òrgans viscerals i per on es mou lliurement l'hemolinfa que surt de les artèries.

Quins passos té el procés ? 

El cor es situa en la posició dorsal en el abdomen dins del sen pericardíac; té una vàlvula en cada metàmer que delimita diversos comportaments o ventricles, cadascuna d’elles amb un parell d’orificis o ostíols pels quals penetra la hemolinfa quan el cor dilata. El cor es perllonga cap a endavant en l’artèria aorta per la hemolinfa a la regió cefàlica. Poden existir òrgans pulsatil•les accessoris en diferents parts del cos, que actuen com cors accessoris que asseguren l’arribada de la hemolinfa als punts més distants.

11a Observació - Aparells Digestiu i Excretor

Aquesta setmana ens vam preguntar com fan la digestó els insectes, llavors ens vam posar a investigar i vam descobrir que no tenen els mateixos aparells que nosaltres.

A partir d'això ens vam preguntar perquè passava això i vam arribar a la conclusió que havia de ser perquè els insectes no mengen el mateix que nosaltres i, per tant, necessiten un altre aparell per digerir allò que mengen.

Aparell Digestiu

L'aparell digestiu dels insectes funciona a partir d'un tub que connecta des de la boca fins l'anus. Aquest gran tub es divideix en tres grans parts: 

1. Glàndules Labials: La majoria dels insectes tenen un parell de glàndules a la part de sota del cap i aquestes s'extenen cap endavant comunicant-se amb la base del llavi o la hipofaringe. 
2. Estomodeu: Aquest connecta la boca per on entren els aliments amb el mesenteró, i es distribueix en una espècie de faringe, que es troba dins de la mateixa boca, l'esòfag, el qual te una forma similar a un tub prim que segueix a la faringe, un pap amb forma de bossa, que s'utilitza per guardar els aliments, i acaba amb els proventrícles  que només existeix en ocells invertebrats i insectes, i s'utilitza per guardar els aliments abans de que passin al mesenteró on seran digerits. 
3. Mesenteró: També nomenat intestí mig,  té forma de sac allargat i de vegades es subdivideix en dues o tres parts. Al mesenteró es segrega una fina membrana de quitina i proteína, nomenada membana peritròfica la qual impedeix que les cèl·lules entrin en contacte directe amb l'aliment, ajudant a fer la digestió. 
4. Proctodeu: És la part final de l'aparel digestiu i es distribueix des de la vàlvula pilòrica fins l'anus. El proctodeu està dividit en dues parts: L'intestí anterior i el recte que tenen la funció d'acabar de digerir els aliments i l'anus que s'encarrega d'expulsar-los. Finalment trobem els Tubs de Malpighi que tenen la funció d'expulsar els aliments.

Gràcies a la investigació hem descobert com funciona el seu aparell digestiu i hem descobert algunes particularitats de segons quines espècies. Per exemple, hi ha insectes com alguna papallona que, degut al seu curt termini de vida, perden l'aparell digestiu després de la metamorfosi. 

Aparell Excretor

A mesura que passen les setmanes, ens donem compte que a l'hora de netejar l'hàbitat dels nostres insectes ens trobem unes petites boles de color negre i ràpidament el Marc les identifica com a excrements. No tenim gaire clar com funciona l'aparell excretor dels insectes pal així que ens posem mans a la obra a cerca informació sobre això. Només excreten? O també orinen? Les preguntes comencen a sorgir...

Cal dir que els insectes són uricotèlics. Què vol dir això? Ens ho vam preguntar directament i vam veure que significa que excreten principalment àcid úric. En el nostre cas podem observar que no només excreten àcid úric sinó que també fan petits excrements de color negre, els quals hem d'anar netejant cada setmana.

L'aparell excretor dels insectes està format pels tubs de Malpighi. Són tubs que capten els productes residuals i desemboquen en la part final del tub digestiu, on són evacuats i eliminats junts amb els excrements. Són capaços de absorbir aigua i això fa que juguin un important paper en l'equilibri hídric. Hi pot haver entres 4 i cent tubs.

Aquesta seria una imatge més propera dels excrements

10a Observació - Insectes i no insectes

Després d'estudiar els insectes pal, se'ns presenta una qüestió vital al voltant del que desconeixem d'aquest món dels insectes pal:
-Què és un insecte, i que no ho és?

Molts de nosaltres no sabíem ben bé quins animals invertebrats eren insectes i quins en canvi no. Alguns de nosaltres no sabíem per exemple si l'aranya era un insecte o no, i hem pogut veure que no ho és.

Per aconseguir esbrinar qué fa que el que nosaltres considerem insecte sigui correcte o no ens documentem. El que descobrim és que els insectes són aquells éssers vius invertebrats que tenen 6 potes, antenes i alguns d'ells, ales. L'aranya, en té 8 de potes, per tant no és un insecte, sinó que és un aràcnid.

- El cargol té antenes, per tant és un insecte. INCORRECTE

El cargol pertany a la categoria de mol·luscs, ja que té un cos tou, amb una conquilla a sobre i respiren per pulmons o bé, desenvolupen una respiració cutània (l'O2 es dissol a les substàncies mucoses de la pell i passa a la sang). Els insectes, en aquest aspecte, la fan traquial.

Altres aràcnids són per exemple l'escorpí, la paparra o l'àcar. En el que respecta els insectes, clars exemples són les formigues, els grills, la mosca o l'arna.

           
 Escorpí (Aràcnid)                                       Arna (Insecte)

Una altra diferenciació clara entre els aràcnids i els insectes és que els insectes tenen el cos dividit en tres parts: el cap, el tòrax i l'abdoment. Els aràcnids, per contra, només tenen cap i tronc, és a dir, dues parts en total.

A més, els insectes desenvolupen un procés de metamorfosi on creixen i duen a terme un canvi en la seva forma, que afecta també al seu mode de vida i a les seves funcions i mode de vida. Oposadament, els aràcnids no duen a terme cap procés de canvi a mesura que creixen, sinó que es mantenen iguals al llarg de tota la seva vida.

9a Observació - Metamorforsi

Per entrar en matèria, primer cal fer una petita introducció del que és la metamorfosi. Es tracta d'un procés mitjançant el qual els insectes i els amfibis passen per diferents estadis del seu desenvolupament fins arribar a l'etapa adulta. 

Com que es tracta d'un procés complex, vam decidir buscar informació sobre la metamorfosi i saber si hi ha diferents tipus de metamorfosi. La resposta és sí, hi han 2 tipus diferents de metamorfosi, la incompleta (simple o senzilla) hemimetabolisme i la completa (complexa) holometabolisme. 

La metamorfosi incompleta la duen a terme alguns insectes, anèl·lids, equinoderms, mol·luscs i crustacis. El tret característic d'aquest tipus de metamorfosi és que les nimfes (les fases immadures) s'assemblen físicament als individus adults, però sovint els hi falten les ales i no són madurs sexualment.


Per tal de fer més complet el nostre aprenentatge, hem decidit també investigar sobre l'altre tipus de metamorfosi, la completa, i podem dir que es tracta d'un procés que comença amb una larva molt diferent al individu adult, i que després de passar diverses mudes, arriba a l'estadi de pupa. Durant aquest estadi, no hi ha alimentació i en la major part dels casos, el individu es tanca en una mena de coberta protectora, que els serveix per transformar-se en l'insecte adult o imago. Aquest tipus de metamorfosi la duen a terme el 80% dels insectes i alguns crustacis.
Un exemple d'aquest tipus de metamorfosi és la que realitza un capgrós per arribar a ser granota.




Després de realitzar les nostres recerques, podem corroborar que els nostres insectes pal realitzen la metamorfosi incompleta.
                         
          Ninfa d'insecte pal                            Insecte pal adult (Trachyaretaon carmelae)

8a observació - Reproducció

A mesura que va passant el temps, ens adonem que no tenim femelles entre els nostres insectes. És cert que han de fer vàries mudes abans de poder reproduir-se, però ens van donar una sèrie de recomanacions per poder distingir les femelles dels mascles. Es veu que quan són joves és bastant difícil distingir-los, a menys que ens fixem en els últims segments de l'abdomen, però quan són adults, les femelles són molt més grans que els mascles. Arriben a fer 12 cm, mentre que els mascles fan 8 cm. Una altra diferencia es troba a les potes; les femelles tenen unes ornamentacions aplanades al segon parell de potes, mentre que els mascles no en tenen. A més a més, els mascles tenen els "genolls" més clars respecte a la resta del color de la pota.

Tots junts vam fer una observació dels nostres insectes i vam veure que els 4 que teníem, actualment dos perquè han mort els altres, eren mascles. Una pena perquè no es podrà observar el tema de la reproducció, però no és motiu com per no parlar-ne.

Com es reprodueixen els insectes pal? Tots ens vam posar mans a l'obra i vam cercar informació sobre aquest tema, per tal de poder estar preparats si es dóna el cas que puguem tenir una femella en el futur.

El mecanisme de reproducció més freqüent en els insectes pal és la reproducció sexual mitjançant la còpula entre mascle i femella, però també és comú la partenogènesis en cas de no tenir mascle. En algunes especies no es coneix ni el mascle per ara, encara que la reproducció sexual és la més probable en l'estat salvatge. Sempre és millor que hi hagi fecundació per part del mascle per tenir una major riquesa genètica.

Però que és la partenogènesi? La partenogènesis consisteix en què la femella pot pondre ous sola, sense la necessitat de tenir un mascle. Quin és l'inconvenient? Que els ous que posi seran femelles també.

Durant la còpula el mascle es situa al dors de la femella per fecundar-la. La duració de la còpula varia en funció de l'espècie. El fet que observem a un mascle sobre una femella no implica que estigui copulant, ja que en molts casos simplement estan així per 
evitar que altres mascles la fecundin. 

A mesura que comentem aquesta entrada, sorgeix una pregunta que ens interessa: hi ha altres animals que fan la partenogènesi? És una pregunta que ens produeix curiositat, ja que abans de tenir als nostres insectes i estudiar-los, aquest mètode de reproducció no era conegut per nosaltres, però ara volem anar més enllà i descobrir si és única en els fàsmids o hi ha d'altres que la fan.

Trobem que hi ha diverses espècies d'insectes que es poden reproduir per partenogènesi, com per exemple les abelles, les vespes, els pugons i algunes formigues, fins i tot en alguns peixos tropicals i en algunes espècies de rèptils i amfibis com el gecko.

També cal parlar sobre el tema de la posta d'ous, on en funció de la espècie es poden observar diferents estratègies. Llençar-los o deixar-los caure és possiblement el mecanisme més utilitzat per la majoria de fàsmids i consisteix en deixar caure els ous des d'on estigui la femella. Enterrar-los és un altre cas, on la femella enterra els ous per protegir-los durant la incubació. Enganxar-los o clavar-los és l'últim mètode que utilitzen, on ho faran normalment en alguna part de la planta on estiguin, ja sigui a una fulla o a un tronc. Vam trobar que es recomanable i important tenir molt de compte en desenganxar-los, ja que es trenquen amb facilitat.

7a Observació - Respiració

Fa 3 setmanes vam decidir que en Pablo s'emportés els insectes pal a casa seva. Van passar d'estar en un edifici a una casa de muntanya. Durant aquest canvi de lloc van morir dos insectes pal. 

La raó d'aquest esdeveniment creiem que va ser causat pel canvi d'entorn, quant a humitat i temperatura. No obstant, és només una possibilitat, ja que els altres han continuat vius i, per tant, podria tractar-se d'un altre fet. 

Després d'unes setmanes observant els insectes pal ens ha sorgit un dubte: Com respiren? 

Després d'un petit debat intern ens hem posat d'acord en què no respiren com els mamífers, és a dir, no respiren a través de pulmons. Tot i això, tenim clar que respiren intercanviant els mateixos gasos que nosaltres, l'oxigen pel diòxid de carboni. No obstant, no sabem a través de què ho fan. 

A partir d'aquest dubte inicial ens en vam fer d'altres: 

Tots els insectes respiren amb el mateix aparell? Com l'utilitzen? 

Després de realitzar una recerca hem descobert que utilitzen un aparell nomenat sistema traqueal. 

Hem descobert que el sistema traqueal consta de tres parts: Els estigmes, les tràquees i les traquèoles. 

•  Estigmes, també coneguts com a espiracles són uns forats que es troben situats als diferents segments del cos de l'insecte. 
• Les tràquees són una espècie de tubs interns pels quals l'aire entra i es distribueix pel cos de l'insecte. Aquests tubs estan revestits de cutícula i presenten uns anells en espiral anomenats ctenidis que les reforcen i eviten que es col·lapsin. 
• Les traquèoles són la ramificació de les tràquees que cada vegada es fan més petites donant lloc a les traquèoles. Aquestes penetren dins la cèl·lula i actuen com a punts d'intercanvi d'aigua, oxigen i diòxid de carboni. 

Els insectes tenen dos maneres d'utilitzar el seu aparell respiratori: 

• Passiva: L'insecte absorbeix oxigen involuntàriament, és a dir, sense un control "manual".
• Activa: Alguns insectes són capaços de controlar el seu aparell respiratori i regulen el seu flux a través del seu cos. 

A més, hem descobert que els insectes aquàtics utilitzen aquest mateix sistema però amb la singularitat d'utilitzar una espècie de brànquies similar a la que utilitzen els peixos. Aquest aparell es denomina traqueobrànquia. 

 A més de descobrir que tots els éssers vius del nostre planeta quan respiren fan el mateix canvi de gasos, hem descobert que no tots els éssers vius respiren de la mateixa manera, que hi ha éssers vius que utilitzen un aparell o un altre i que aquest està definit segons l'entorn en què viu. Això és demostra veient, per exemple, que els peixos tenen les brànquies, és a dir, tenen un aparell respiratori adaptat al medi on viuen.